Publicat a l’Ara (Eugeni García Gascón)
K., la història d’un col·laboracionista a Gaza
Israel fa servir informadors per localitzar els objectius
“La captació de col·laboracionistes es fa sovint per telèfon i molt sovint mitjançant dones. Un patró pot ser el següent: una noia truca a un noi i li diu que s’identifica amb la causa palestina i que està a favor de la resistència. Li diu que pot visitar-la a Israel i que el seu pare pot ajudar-lo a sortir de Gaza. I més tard el noi s’assabenta que el suposat pare de la noia és en realitat un agent del Shin Bet [servei d’intel·ligència i seguretat interior israelià]”.
H. treballa en una ONG que només té un any de vida, l’Agència Nacional per a l’Atenció de les Famílies (ANAF), i la seva feina consisteix a rehabilitar els col·laboracionistes, un petit exèrcit imprescindible per localitzar objectius per als avions de guerra israelians i per identificar en temps real la ubicació dels líders de les milícies i dels responsables de les organitzacions polítiques palestines que controlen la franja de Gaza.
Però l’exèrcit d’informants no ha tingut èxit durant l’operació Marge Protector. El 24 de juliol es va anunciar la mort d’un líder de la Jihad Islàmica a Khan Iunis, que va morir amb els seus tres fills adolescents, però ha sigut un anunci estrany, gens freqüent en les últimes setmanes, ja que les milícies i les organitzacions polítiques han adoptat tot un seguit de precaucions estrictes per evitar la vigilància dels col·laboracionistes.
La història de K. estarà marcada tota la seva vida per un incident que va passar ara fa cinc anys. K. militava a les Brigades Al-Quds, les milícies de la Jihad Islàmica. Un bon dia va rebre una trucada d’una persona que estava al cas de les dificultats que afectaven la seva família i s’oferia a ajudar-lo econòmicament. Uns dies després K. va rebre una segona trucada en què li demanaven informació sobre la Jihad Islàmica i li comunicaven que al costat d’una cisterna de la mesquita que freqüentava hi havia una petita ajuda. K. va anar al lloc indicat i va trobar 600 sicles (120 euros).
Després de la segona trucada, K. va sentir remordiments i va revelar el que havia passat al seu superior. L’endemà K. va rebre una altra trucada anònima : “Ahir vas estar amb el teu superior a les Brigades Al-Quds i li vas dir això i això”. K. es va espantar i de seguida va córrer la notícia que era un col·laboracionista.
Va ser jutjat i condemnat a set anys de presó. Va passar quatre anys entre reixes i finalment va ser alliberat per bona conducta. A la presó es va assabentar que el seu cap va ser detingut i condemnat a una llarga pena de presó per haver col·laborat amb Israel. Durant la investigació es va saber que el seu superior era qui havia informat Israel de les dificultats econòmiques que passava K. i qui va comunicar immediatament a Israel el que el jove li havia dit confidencialment.
Estigma i rehabilitació
Amb 27 anys, d’ulls clars i de nas aguilenc, K. està casat i té quatre fills. Es considera rehabilitat, tot i que molts dels seus coneguts no volen saludar-lo. Per evitar problemes amb els veïns, resa a casa seva i no a la mesquita. Resideix a Shuiaia però ara viu amb 26 membres de la seva família en un petit garatge de la ciutat de Gaza, on ha arribat fugint de les bombes.
En situacions de conflicte, la feina dels col·laboracionistes és més urgent per a Israel. A Hamàs ho saben i des del començament de l’operació Marge Protector un nombre elevat de sospitosos han estat obligats a quedar-se a casa i no sortir al carrer.
Segons el diari Al-Quds de Jerusalem, en els deu primers dies de l’operació Marge Protector, que va començar el 8 de juliol, Hamàs va executar quatre col·laboracionistes i en va detenir 13. La major part dels detinguts estan acusats de “disseminar rumors per crear pànic” entre la població de Gaza. K. té sort que ara hi ha l’ANAF. L’organització assisteix els excol·laboracionistes de quatre maneres diferents: els ajuda a acabar amb l’estigma que pesa sobre ells i sobre les seves famílies, els rehabilita psicològicament, els troba una feina perquè tinguin ingressos i els soluciona els problemes socials derivats del seu passat.
L’ANAF té informes de 144 excol·laboracionistes. Es finança amb l’ajuda de diverses faccions palestines, d’homes de negocis i mitjançant contractes indirectes del govern palestí. “Una bona part dels col·laboracionistes són membres de Fatah [l’organització del president Mahmud Abbas] que informen telefònicament responsables del partit a Ramal·lah, i aquests informen Israel”, explica H., l’empleat de l’ANAF. “Molts ni tan sols saben que estan col·laborant amb Israel mitjançant Fatah”.
A partir del 2012 Hamàs va encetar una campanya dirigida als col·laboracionistes. Els va prometre perdonar-los si deixaven de passar informació a Israel. A més a més, els va garantir que no es farien públics els seus noms. No hi ha xifres exactes de quants han acceptat aquesta oferta, però s’estima que almenys desenes de col·laboracionistes s’han acollit a la campanya en els últims dos anys.
El càstig: presó o la forca
Als acusats de col·laboracionisme se’ls jutja i quan es prova que han participat en l’assassinat d’algun palestí se’ls condemna a mort i se’ls executa mitjançant un escamot o la forca. La resta de col·laboracionistes són condemnats a penes de presó més o menys llargues, en funció de la culpa.
Dues dones van ser detingudes recentment a Khan Iunis, al sud de Gaza. Simulaven buscar un pis de lloguer i invariablement preguntaven si la zona era segura i no perillosa, és a dir, si no hi vivien a prop dirigents de les organitzacions polítiques palestines o de les milícies. D’aquesta manera localitzaven per a Israel els domicilis dels líders palestins.
[من فلسطين] 