In the Occupied West Bank, half a million Israelis live in over a hundred settlements built on Palestinian land. The government of Israel says it has a right to build these settlements; the rest of the world disagrees. Find out why Israelis choose to live on occupied land, how they affect Palestinians, and why, despite international condemnation, the settlements continue to grow.
Source: AJ+Labs
In his article published in Sudan Tribune last Sunday Toby Collins analyses the reasons behind the plans of the Israeli Interior Minister to extradite 15,000 Sudanese asylum seekers from the Jewish state next week.
The case of Sudanese surviving in Israel as asylum seekers is specially harsh. As Collins notes, Israel has no agreement on the matter with Sudan, a country labelled as “hostile” for it is Muslim and has given support to Iran. This means that Israel cannot send the Sudanese back to their country of origin unless they agree to do so.
Despite different ways for Israel to ensure they do agree (perhaps not very much in line with human rights), what has happened in many occasions is that Israel has changed the nationality of the arrived Sudanese to South Sudanese. South Sudan gained its independence from Sudan in July 2011 and is home mainly to Christians that opposed being diluted into the pro-Islamic state structure of Sudan. Israel quickly recognised South Sudan after its independence and signed several agreements with it.
Israel’s move after South Sudan’s independence was to send many South Sudanese back to the newly independent country on the grounds the conflict that made them fly their country was over.
But what has been happening in many occasions is that Israel changed the nationality of many Muslim Sudanese to that of South Sudan in order to get them out of the Jewish state, something that is contrary to the Geneva Conventions. Muslim Sudanese who suffered this fate were denied entry, thus being placed in limbo.
We will see what ends up happening with the Israeli Interior Minister plans. Whatever it is, surely it will be in perfect accordance of the principles of the only Jewish state in the world and the only democracy of the Middle East. Amen.
Article publicat a Vilaweb el dimarts 8 de maig del 2012
Fer negocis a Israel està de moda. I no nomeś a Sabadell. Recentment el departament de Competitivitat per l’empresa de la Generalitat ACC1Ó ha establert un paquet d’ajudes pel programa bilateral entre Catalunya i Israel destinats a incentivar la realització de projectes de recerca i desenvolupament experimental que es poden començar a sol·licitar a partir dle 15 de maig. La campanya de ‘Boicot, Desinversions i Sancions’ (BDS) a Israel ha emès un comunicat en el qual considera ‘intolerable que una entitat pública pretengui enfortir els lligams comercials de Catalunya amb un Estat que des de 1948 vulnera sistemàticament el Dret Internacional i contravé nombroses resolucions de les Nacions Unides’ (1).
La complicitat empresarial i ACC1Ó
Aquests ajuts pretenen potenciar projectes de R+D en àrees tecnològiques, en especial els que estiguin relacionats amb el desenvolupament del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació i amb el sector de l’aigua. En el comunicat, signat per 14 entitats catalanes i 37 de l’estat espanyol, s’afirma que ‘en tots dos casos es tracta de sectors que l’Estat d’Israel ha utilitzat per sotmetre al poble palestí, ja sigui a través del desenvolupament de sistemes de seguretat i control utilitzats contra la població palestina, o mitjançant el control dels recursos naturals com l’aigua i impedint el lliure accés als mateixos a la població palestina’.
MAT Holding o el negoci de l’aigua
A més del flamant ambaixador d’Israel, la trobada d’avui compta amb la participació de MAT Holding, un grup empresarial que opera en el sector fitosanitari (amb IQV) i de l’aigua (Regaber, Hidroglobal i AQQUOS). En la seva activitat ‘desenvolupa i produeix solucions eficients i sostenibles de protecció de cultius, reg per degoteig i tractament d’aigua’. No és casualitat que l’empresa escollida sigui del negoci de l’aigua, clau en l’estratègia israeliana. El Fòrum Alternatiu Mundial de l’Aigua 2012, en la seva Declaració de Marsella sobre el tema de l’aigua a Palestina, ja va recordar que anys que el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides dictamina que Israel viola el Dret Humà palestí a l’aigua i als serveis sanitaris. La Declaració afirma que entre 2009 i 2011, Israel va destruir 57 cisternes de recollida d’aigua i 40 pous ‘l’existència dels quals és vital per al mitjà de vida de la població palestina¡’. La destrucció per part dels militars de les infraestructures palestines constitueix un crim de guerra a la llum de la quarta Convenció de Ginebra. El mateix document senyala que l’obstrucció per part d’Israel al desenvolupament de les infraestructures d’aigua i serveis sanitaris palestins ha impedit que els palestins poguessin produir quantitats d’aigua suplementàries, acordades com a part del ‘procés de pau d’Oslo’ i ha conduit forçosament els palestins a un ‘estat de dependència, havent de comprar aigua palestina a l’empresa nacional d’aigua israeliana Mekorot. Mekorot talla el subministrament a les comunitats palestines per mantenir el servei de subministre inalterat a les colònies israelianes de Cisjordània’.
(1) Resolucions contravingudes i vulnerades per Israel:
– Resolució 242 del Consell de Seguretat que condemna l’ocupació militar de Cisjordània, Jerusalem Est, Gaza i els Alts del Golan siris, que ja fa 44 anys que dura.
– Resolució 194 de l’Assemblea General que garanteix el dret al retorn dels 5 milions de refugiats palestins.
– El Mur que Israel continua construint a Cisjordània i Jerusalem Est, malgrat que va ser declarat il·legal el 2004 per la Cort Internacional de Justícia.
– Expansió de colònies jueves a Cisjordània i Jerusalem Est contravenint la Quarta Convenció de Ginebra.
Administrative detentions are a ‘procedure that allows the Israeli military to hold prisoners indefinitely on secret information without charging them or allowing them to stand trial’. If there is no charge, there can be no trial. Israeli military commanders are allowed to detain an individual for up to six month renewable periods if they have ‘reasonable grounds to presume that the security of the area or public security require the detention.’ And they normally say they have them. On or just before the expiry date, the detention order is frequently renewed. This process can be continued indefinitely.
According to Addameer, ‘Palestinians have been subjected to administrative detention since the beginning of the Israeli Occupation in 1967 and before that time, under the British Mandate. The frequency of the use of administrative detention has fluctuated throughout Israel’s occupation, and has been steadily rising since the outbreak of the second intifada in September 2000.’ Israel routinely uses administrative detention against the Palestinians in violation of the strict parameters established by international law.
Human Rights Watch highlights ‘Israel’s international legal obligations require it to inform those arrested of the reasons for the arrest at the time, to promptly inform them of any charges against them, and to bring them before a judge, and in criminal cases, to provide a fair and public trial in which the defendant may challenge any witnesses against them. In its concluding observations on Israel in 2010, the United Nations Human Rights Committee, which monitors states’ compliance with the International Covenant on Civil and Political Rights, criticized Israel’s “frequent and extensive use of administrative detention,” and called on Israel to “refrain from using [it]” and to “complete as soon as possible” a review of relevant legislation.’
Israel’s practice of jailing West Bank Palestinians inside Israel violates the Geneva Conventions, which prohibit an occupying power from detaining members of the occupied population outside the occupied territory. Israel’s practice of expelling detainees, such as al-Shalabi, to Gaza violates prohibitions on the forcible transfer or deportation of members of the occupied population.
[من فلسطين] 