Ja portem una setmana des de l’inici de l’enèsim capítol en la història de la neteja ètnica de Palestina per part del govern sionista israelià.
Mentre a Gaza cauen bombes i ja hi ha més de 185 palestins morts i mil ferits, a Cisjordània continuen els arrestos i la repressió de qualsevol mostra de protesta contra el que està passant. Dilluns 14 a la matinada l’exèrcit israelià ha mort un palestí prop d’Hebron: Munir Ahmad Badarin, de 22 anys. L’han disparat dos cops i, com fan sovint, no ha deixat que rebés assistència mèdica fins més tard, quan ja no hi havia res a fer. Entre els israelians, no hi ha cap mort causada directament pel coets procedents de Gaza.
Fa una estona algunes agències han informat del que sembla un intent d’Egipte d’establir un alto-el-foc entre Israel i Hamas que començaria dimarts 15 a les 9 del matí hora local. De moment, cap de les dues parts ha respost. A jutjar per d’altres cops, és molt provable que aquesta nit els atacs israelians a Gaza s’intensifiquin. Les condicions de l’acord, com sempre, es queden molt curtes. Cal recordar que des que al-Sisi és al poder, Egipte ha tancat reiteradament la frontera d’Egipte amb Gaza (el pas de Rafah) i ha participat activament en la destrucció dels túnels que uneixen els dos territoris i que els gazawis fan servir per sobreviure l’ofec del setge en el què viuen des del 2007. Israel mentrestant es frega les mans.
Les històries que se senten des de Gaza fa posar els pèls de punta. El 80% de les víctimes són civils, entre ells un 21% de criatures. Qualsevol de les criatures de 7 anys que viuen a Gaza ja han viscut 3 bombardejos. Han mort famílies senceres : fins a 20 membres d’una mateixa família aniquilats en un mateix atac. Moltes de les que tenen més sort expliquen que es queden junts a una mateixa habitació per morir junts en cas que els ataquin. Hi ha vora un miler de cases destrossades o severament afectades. El nombre de desplaçats creix en una població el 80% de la qual és refugiada. Israel bombardeja les 24 hores del dia per terra (de moment des de fora), mar i aire, i ho fa encara més intensament de nit. La gent està esgotada de cansament i als hospitals hi falta de tot. Tot i la retòrica de l’exèrcit, com sempre hi ha atacs deliberats i indiscriminats contra cases i zones residencials, hospitals, escoles, estructures bàsiques d’aigua i electricitat,… No són l’excepció sinó la regla. I tot això passa en una zona on abans que comencés aquesta última escalada militar, el 90% de l’aigua ja estava contaminada i en molts llocs la població estava subjecta a fins a 12 hores consecutives sense electricitat.
A Israel la gent es queixa del gran perill que corren per culpa dels coets provinents de Gaza i els mitjans ens bombardegen amb imatges de gent que al sentir les alarmes anti-aèries corren cap als refugis. Però també a Israel hi ha qui no té on amagar-se: centenars de demandants d’asil no han rebut instruccions de seguretat per part de les autoritats israelianes. De fet, aquests tampoc compten com a humans segons la lògica sionista. Molts dels que sí que les han rebut, d’altra banda, estan més pendents de fer-se selfies i penjar-les al Facebook que dels coets en si.
Mahmoud Abbas, el president de l’Autoritat Nacional Palestina, segueix majoritàriament en silenci. I és millor, perquè cada cop que obre la boca és per fer-li el joc a Israel. Com pot condemnar la massacre de Gaza al mateix temps que reitera l’acord 100% de l’Autoritat Palestina amb Israel en temes de seguretat? De tant en tant, davant la desesperació dels palestins, anuncia que l’ANP s’està plantejant demanar l’entrada a diverses organitzacions internacionals, entre elles la Cort Penal Internacional a La Haia. És la seva estimada “via diplomàtica”, que no cal dir no ha aportat cap millora per a la població palestina. Mentre decideix si firmar o no firmar els papers, les bombes segueixen caient sobre Gaza i l’exèrcit israelià segueix reprimint a Cisjordània.
El discurs d’Abbas contrasta amb el de Khaled Meshal, el líder de Hamas. Des de Qatar, Mashal ha afirmat que els palestins no seguiran vivint sota ocupació militar i ha recordat que l’objectiu del govern israelià és carregar-se el govern d’unitat nacional palestí que es va presentar en públic el passat 2 de juny. Ha dit que Netanyahu s’esforça per descontextualitzar el que està passant i situa l’inici dels fets en el segrest dels tres joves israelians, com si l’ocupació, els assentaments a Cisjordània i el setge a Gaza no constituissin una descarada violació dels drets dels palestins. Meshal ha apel•lat les forces de seguretat palestines de l’A NP a aixecar-se pel seu país i pels seus drets. Però de moment aquí només les hem vist aixecar-se per reprimir les protestes dels propis palestins, i les hem deixat de veure (com ja és habitual) per donar entrada a l’exèrcit israelià per reprimir encara més fort. Tan bonica col•laboració és el resultat de l’acord en seguretat del què Abbas tan es congratula.
El govern israelià amb Netanyahu al capdavant segueix vomitant consignes, les mateixes que van fer servir el 2008 i el 2012. És com viure en un dejavú constant. Que si cap país acceptaria els constants atacs cap al seu territori; que si Hamas és culpable de tots els mals del món; que si és una organització terrorista que vol destruir Israel; que si fa servir a civils palestins com a escults humans; que si per tant és l’únic culpable de les morts civils a Gaza… Si no fós perquè les seves afirmacions maten tant com les bombes, si no fós per l’enorme sofriment humà que creen, seria per posar-se a riure i no parar. La clau és descontextualitzar el que està passant, explicar el conte dels coets de generació espontània, no mencionar l’ocupació criminal a la què està subjecta Palestina, crear odi i pànic, reforçar la falsa identitat de víctima dels ocupants.
El resultat? El racisme a Israel se situa a nivells estratosfèrics. La immensa majoria dels israelians defensen la massacre de Gaza i els pocs que no ho fan i surten al carrer a mostrar la seva repulsa són atacats per altres israelians cecs d’odi. Molta gent demana començar l’ofensiva terrestre dins de Gaza, tot i que se sap que multiplicarà les víctimes, també al bàndol israelià. Fa mal veure la deshumanització brutal de les vides palestines per part d’Israel. Però no sorprèn… és impossible dur a terme una neteja ètnica contra qui consideres humà.
Entre tot això poc s’ha dit del desè aniversari del pronunciament de la Cort Penal Internacional contra el mur de l’apartheid que separa Cisjordània i Israel. Us deixo aquest video per si en voleu saber més.
[من فلسطين] 